Eurofund posa en "barbecho" Puerto Mediterráneo

El barranc de l'endolça un dia de pluja

La multinacional britànica es desmarca del projecte comercial Puerto Mediterráneo al considerar que, segons fonts solvents, serà tombat per no complir diverses normatives urbanístiques, d'infraestructures i mediambientals. Segons estes mateixes fonts Ian Sandford hauria passat a un segon planol a l'espera de com evolucionen els expedients pendents de dictamen en la Conselleria de Cultura però, a hores d'ara, ha refredat l'aposta del fons fosc d'inversions al que representa deixant a soles al seu representant a Espanya, Vicente Arenere.

Projecte d'encaixonament del barranc per Puerto Mediterráneo

Segons informacions a les que NiC ha tingut accés, el ATE Puerto Mediterráneo s'hauria vist afavorit en la legislatura passada per les diferents institucions, totes elles governades pel Partit Popular, sense que en la majoria dels casos s'ajustara a les diferents normatives vigents en media ambient, infraestructures  i urbanístiques.

Entre estes irregularitats urbanístiques estaria el fet que el projecte no cumplix amb l'obligació d'estar a 100 metros de l'autovia i que la volumetria de construcció i de sol residencial excedeix el màxim legal permés. Tot això sense comptar que la comarca en general i Paterna en particular hi ha el triple d'oferta que de demanda de vivenda.

Dins l'apartat mediambiental ens trobariem amb la problemàtica derivada del desviament del barranc de l'endolça, la qual cosa contrevé totes les normatives de seguretat mediambiental de prevenció d'inundacions i drenatge d'aigües de pluja. També ens trobariem en que no compta amb el volum necessari d'aigua ja que precissaria el mateix volum d'aigua que una població de 15.000 habitants i a hores d'ara no es podria garantir el subministrament sense generar problemes d'abastiment a les poblacions properes. Però si el subministrament d'aigua és un greu problema, el sistema de desaigüe ho és més, al no estar contemplat en el projecte de la multinacional britànica el com afectaria la quantitat d'aigües residuals que generaria el projecte a unes infraestructures ja envellides i que no estan preparades per a rebre les aportacions del equivalent a una població de 15.000 habitants.

Des del punt de vista de les infraestructures, el projecte genera encara més problemes. Eurofund preveu que el centre comercial rebera més de 24 milions de visites a l'any, la qual cosa suposaria un augment de més de 500.000 vehicles al més circulant per unes autovies que, en alguns casos, es troben a punt de la saturació. Tanmateix l'empresa en els seus informes no considera que esta afluència de vehiques que vindrien, segons la multinacional, de la província de València, Castelló, Terol, Conca i Albacete, afectaria a la circulació de vehicles d'autovies com la CV35 o el By pass. El problema s'extendria als pobles de la comarca i congestionaria totes les vies de comunicació de Paterna, Burjassot, Betera i Manises. Però el problema principal de la saturació de vials el patiria el barri de Valterna-Lloma Llarga. Este barri de Paterna quedaria completament cercat per vials, ja que a banda de la saturació que patiria la CV35 i la carretera de Paterna, es faria necessari el desdoblament de la CV31 i la construcció d'un nou vial que enllaçara la carretera de Paterna amb el centre comercial i la CV35 deixant al barri completament aufegat entre vials als que no podrà tindre accés, complicant les eixides i entrades Valterna-Lloma Llarga i a Terramelar.

A Eurofund Intu, són conscients que l'administració del PP els va afavorir en la redacció d'uns informes, alguns del quals, són còpia i pega del mateix projecte de la multinacional i que una revisió imparcial d'aquests informes tombaria ràpidament el projecte. És per això que la multinacional britànica s'ha fet a un segon planol, deixant a soles al seu representant espanyol, Vicente Arenere, a l'espera de com es dictamina el projecte, però amb la idea prou clara que el canvi polític que va suposar el triomf de l'esquerra al País Valencià, invalidarà un projecte que no acompleix els mínims d'unes normatives que, tanmateix, si que s'obliga a complir al comerç de proximitat que el macrocentre Comercial destruiria.